martes, febrero 16, 2016

Posant nom als carrers


Com a bon ciutadà de Mataró em sento obligat regularment a documentar-me sobre els fets d’importància que succeeixen a la meva ciutat. (això vol dir llegir el tot i el capgròs cada dijous.. no us penseu que soc massa més culte).

Darrerament no expresso massa la meva opinió sobretot en temes poden ser de actualitat més o menys política, però en aquest cas vull aportar la meva reflexió al respecte. Sense cap altre intenció de riure una mica de nosaltres mateixos, que bona falta fa.

El cas es que fa un mes més o menys llegeixo aquesta noticia[1] i fa poc més aquesta altre[2]. De banda d’entrar a criticar el cost que pot tenir això o no com van alguns. Tenint en compte que la intenció es promoure l’oblit col·lectiu d’uns fets o d’uns personatges per les seves accions històriques. Un pels casos de corrupció, i els altres pel rebuig a la nostra terra i per potser haver vençut una guerra injusta... doncs....

¡Estic totalment d’acord! ¡Que coño! Enviar al oblit corruptes, líders que envien a la guerra a gent que no mereix morir, i es creuen amos d’un tros de terra per tenir una descendència concreta... ¡pues claro! No puc estar més d’acord... però....

.... Potser hauríem de començar pels genocides que van arrasar persones, cultures i pobles a Sud-Americà (Carrer Cristobal Colon, Carrer Hernan Cortés, Carrer Pizarro), o potser pels cèlebres mataronins que es van enriquir de la compra-venda d’esclaus africans[3]. Sí, sí ho sé... en aquest escrit en Josep Fradera situa en context el tema dient que es "normal" que a meitat del segle XIX un home blanc de bona família es dediques a la trata d’esclaus. Però potser també es "normal" que un Borbó en aquella època es penses que Catalunya es un territori conquistat, i potser també era "normal" la corrupció generalitzada al nostre país fins ara.

En fi... arribats a aquest punt, donat que les crítiques han de ser sempre constructives, i per a cada punt negatiu a la vida s’ha d’aportar un punt positiu. Faig una proposta:

Suposo que a Mataró tenim un organisme que s’encarrega de donar noms als carrers, però encara i així vull fer arribar la meva. El més fàcil es posar noms de científics/ques i artistes/as. (Almenys aquests sempre fan coses útils i maques, i ben poca gent pot estar en desacord).

Donat que soc un seguidor de les causes perdudes i les minories, faig la meva proposta respecte a dos col·lectius que crec que son molt importants i moltes vegades son poc recordats. El primer son el pares de les ciències de la computació i el segon els artistes flamencs. Ambdós col·lectius, uns per considerar-se fins fa poc una ciència de segona, i els altres per considerar-se una música massa col·loquial, crec que han sigut històricament poc reconeguts. Ben poca gent sap qui es Von Neumann, Turing, Shannon, Al-Jwaritmi, Ada Lovelace, etc... i el seu desenvolupament es vital per a la nostra vida quotidiana. I respecte als flamencs, es ben conegut que fora de Catalunya i d’España han sigut reconeguts mundialment i dins de casa sempre s’han considerat de segona.

Així doncs, espero haver-vos convençut que pot fer més goig néixer al carrer de Marvin Minsky o de Francisco Sanchez Gomez, que no pas al d’Hernan Cortes. ¿No creieu?





[1] http://www.totmataro.cat/ciutat/politica/item/34564-adeu-als-noms-borbonics-la-ronda-alfons-xii-i-el-carrer-isabel-ii-canviaran-de-nom
[2] http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/939162-mataro-esborrara-jordi-pujol-de-les-plaques-si-sel-condemna.html
[3] http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/download/115217/144091

domingo, abril 19, 2015

Lorca, Camarón y Einstein

Lorca, Camarón y Einstein

Esta última semana a partir de una conversación con un colega sobre la singularidad tecnológica recuperé el concepto de singularidad gravitacional y aproveché para ver el film "Interestelar". Dio la casualidad que mientras leía sonaba en mi reproductor la canción "leyenda del tiempo" de Camarón de la Isla.

Camarón ejerce en mí el mismo atractivo que Jim Morrison. Ambos artistas tienen la capacidad de interpretar dando peso y consistencia aplastante, unas letras con aparente falta de sentido. Las cuales parecen ser fruto de los viajes oníricos propios de la experimentación con drogas. Tanto uno como otro interpretan esas letras con la consistencia del erudito, del sabio que no necesita demostrar sus argumentos porque tienen consistencia por sí mismos. Algo similar a cuando conoces a un técnico o un científico tan docto en su campo, que es complicado entenderse con él, porque los temas que trabaja en su mente se desvirtuarían al expresarlos con palabras terrenales, o posiblemente le costaría demasiado tiempo encontrar las palabras adecuadas para hacerlo entender, y prefiere seguir trabajando en su espacio mental.

En este caso, aunque Camarón interpreta esta letra con conocimiento y comprensión plena, la letra es del gran Federico García Lorca, uno de los grandes poetas españoles que habla sobre que "el sueño navega sobre el tiempo, flotando como un velero". En una ocasión, un buen amigo político de profesión, me comentó una interpretación propia. En ésta comparaba el sueño con los ideales políticos, donde éstos permaneces fijos y navegan sobre el tiempo hasta poder consolidarse.
Esta es una muy buena interpretación, pero posiblemente Lorca no estaba siendo tan metafórico, posiblemente Lorca se refería a la posibilidad surcar el tiempo a través del sueño, es decir un agujero negro en toda regla, ¿no? De esta forma tal y como dice la canción el tiempo hace creer al sueño que nace en aquel momento, pero realmente van abrazados sueño y tiempo, ¿no sería esto la Teoría de la Relatividad?

En fin, que no soy ningún experto en la materia y seguramente esto es más viejo que el cagar y no he descubierto nada nuevo. Pero me hizo gracia la coincidencia y quería compartirla.